La minyoneta del Rosselló

Miquel Sospedra i Pep Rius

Una cançoneta
us vull cantar jo
d’una minyoneta
que és del Rosselló
Ai amor primera,
t’emportes la flor,
t’emportes la palma
de tot Rosselló

Ella cuina i pasta,
fa bugada i tot,
i ella la en rentava
en un riu molt gros

Ella l’esclaria
en un despaiós,
ella l’estenia
en un jardí de flors.

Ella la en plegava
en una capsa d’or,
cada plec que feia
un sospir o dos.

- Què sospires filla,
què sospires tu?
- Bé ho sabeu prou, Mare
Bé ho sabeu prou vós

- Que n’era promesa
amb un xicot ros,
- Que n’era promesa
amb un xicot ros.